dimecres, 23 abril de 2014

Empatx

Llibres, dipósit de paraules,
llengua apagada, pols de lletra morta.
Cròniques i calfreds,
projectes i memòria.
Tombes silents que esperen
els ulls que, bondadosos
o bé plens de malícia o amb simple indiferència,
facin alçar el cadàver
que porten dins –Llàtzer, surt fora!–.
I llavors, quanta vida i quanta passió,
quanta alegría, quant dolor,
quanta revolta, quanta insistència absurda.
I, a vegades, quant d'avorriment.
Però quanta companyia.
Llibres, llibres més llibres!

Narcís Comadira, Lent.
Edicions 62, 2012.


Marc Vicens, 2014.

dimarts, 22 abril de 2014

Guergal

Aquesta criatura cella-rossa
que seu al costat de cara al mar,
que es creu tota una troca de mentides
quan es mira el seu cos i els seus pocs anys;
aquesta criatura que ara em deia
les migrades misèries del seu cap
amb una veu tan fina
que em feia pessigolles a la sang,
jo me li miro aquest vermell dels llavis
i a poc a poc l'agafo de la mà.
El seu cor i el meu cor no s'han d'entendre,
passem per dos camins ben separats...
Però hi ha alguna cosa que ens acosta:
el serrellet d'escuma del guergal,
la mica de calitja de la tarda
i la pell tèbia de les nostres mans.
Per pintar-li l'amor a cau d'orella,
avui jo no em sabria fer pregar...
Serà només el beure una copeta 
d'un vinet delicat.
Després se n'anirà a cosir la roba
o bé a coure el sopar pels seus germans;
el peix d'argent li deixarà l'escata
en el racó més fi d'aquesta mà...
Després no ens veurem més. Però una estona
serà per ella tot el meu sotrac
de nervis i de sang mig adormida
que l'amor poc a poc va despertant.
Aquesta criatura cella-rossa
que seu al meu costat de cara al mar
és un trosset d'argila que m'acosta
al país dels neguits i dels desmais.
Quan ella fugi tornarà la calma,
al pensament s'hi haurà mig esborrat...
Després la sentiré com riu i canta
una miqueta de cançó banal.
S'haurà acabat el vi d'aquesta tarda,
vindrà només la salabror del mar,
aquesta salabror cruel i pura
que descobreix les negres vanitats,
i les divines vanitats rosades
dels rossinyols i dels amants...
Després estaré sol damunt la platja,
la dolça nit enfosquirà la mar,
i es fondrà la calitja de la tarda
i el serrellet d'escuma del guergal.

Josep M. de Segarra, Cançons de rem i de vela.
Edicions 62, 2012.

Marc Vicens, 2014.


dijous, 10 abril de 2014

Pàgina

Ivan S. Turguénev (1818-1883), Pares i fills (1862). 
Traducció original de Francesc Payarols, revisada per Ana Quelbenzu. Barcelona: Marbat Edicions, 2011, cap. XX, pp. 155-156.

De part d'en JFerrerC / El sentit de la paraula. Dibuix: Marc Vicens, 2014.


dimarts, 8 abril de 2014

El no ja el tenim

Serà un "no" previsible i solemne.
RAC1, notícies de les 6.30 del matí. 8 d'abril del 2014.

Marc Vicens, 2014.

dilluns, 7 abril de 2014

Micos cabuts


Com un lliri de platja vinc net i polit, 
la perruca planxada i el dentat lluent; 
ja el voldrien tenir molts, un cos com el meu. 

Duc a la cartera un bitllet de cent, 
dues fotos grogues i un paper que diu: 
..."aquest noi progressa adequadament". 

Observeu els gossos, si en són de senyors 
que es graten l´orella amb les potes posteriors. 
Bípedes inútils, milions de micos cabuts; 
caminem erectes però ens enterren ajaguts. 

Els anys passen llestos i a les postres som on som; 
jo fins m´he cansat de progressar; 
...i creix la sospita de que devia existir 
un camí més curt per venir aquí. 

Com un lliri de platja vinc net i polit, 
la perruca planxada i el dentat lluent; 
ja el voldrien tenir molts, un cos com el meu. 

Només una cosa diu mon testament... 
feu-me fer una làpida que digui així: 
..."aquest noi progressa adequadament".

Quimi Portet, Progressa adequadement.
Matem els dimarts i els divendres, Música Global, 2007.

Marc Vicens, 2014.