dimecres, 27 agost de 2014

Convencions

En aquest món vivim de convencions, de prejudicis i de romanços;
les coses en general no ens impressionen pel que són, sinó per la
relació que puguin tenir amb altres coses i amb altres persones.
Anem pel carrer i trobem dues criatures insignificants que van,
per exemple, amb una dida. Aquestes criatures anònimes no ens
diuen res ni ens criden l'atenció, però s'escau que són les nenes
o els nens del senyor Tal, d'un metge famós, d'un literat famós, 
o d'un banquer importantíssim; aleshores, les criatures ens interessen,
ens les mirem i fins els diem alguna cosa per quedar bé, i en definitiva
cerquem tres peus al gat o una mà a la criatura, que naturalment
és de suposar que en té dues.

Josep M. de Sagarra, L'ànima de les coses.
Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2014.

dijous, 31 juliol de 2014

Estirabot

–L'art d'avui malviu preocupat per si mateix. No para
d'autoreferenciar-se, cosa que l'esterilitza. Li manca
naturalitat. Als artistes, no els demanen que facin una obra
sàvia, sinó que sigui crítica, i qualsevol estirabot enginyós
passa per crític. Per un altre cantó, sembla que la principal
preocupació dels artistes sigui de poder demostrar que
van informats i que són els primers a fer coses noves.

Antoni Llena, Per l'ull de l'art.
Editorial La Magrana, 2008.
Marc Vicens, 2014.



dimecres, 30 juliol de 2014

Teulada de vidre

A Catalunya, com a tot arreu del món, l'ofici de crític és
un ofici delicat. Però al nostre país es més delicat encara,
per dues raons: la primera és perquè tots ens coneixem;
la segona és perquè tots tenim la teulada de vidre.

Josep M. de Sagarra, Crítica i pedanteria, 1924.
L'ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2014. Revista de Girona, Apunts de llibres.

dimarts, 29 juliol de 2014

Ruixats

Aquest any que vivim passa una cosa mai vista; el sol
sembla que hagi renyit amb nosaltres, precisament en 
aquella època que sempre hem estat més amics. La nostra
platja és una platja hivernal, les nostres excursions muntanyenques
tenen aquell to gris i fresquet dels dies de Quaresma.
¿Què ho fa, això? Els que estudien en els observatoris, i coneixen
tots els ets i uts de la dinàmica de l'atmosfera, us en explicaran 
les causes, el com i el per què; us parlaran de taques solars,
d'onades a l'Atlàntic i al Pacífic, de mànegues de fred i calor,
però totes aquestes raons us deixaran tan entristits com abans,
i sentireu un neguit, un malestar; direu: "Això no és el que
ha d'èsser, ni allò que esperem i volem que sigui".

Josep M. de Sagarra, Política i meteorologia, 1924.
L'ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2014.



dilluns, 28 juliol de 2014

Tocar a res

CAMPANES

Alegria, alegria!,
que ja comença el nou dia
i obre la cleda al desbridat cavall
que pastura a la vall,
l'alosa canta i corre un xaragall.

Alegria de l'alba!
Ning-nang, ning-nang, hora balba!
La campana recorda amb el seu dring
que fa setmanes que delit no tinc:
és que sóc ja del tot en l'hora malva?
Ning-nang, ning-nang, toquen a res, ning-ning.

Joan Vinyoli, Domini màgic.
Editorial Empúries, 2009.

Marc Vicens, 2014.