dimarts, 2 setembre de 2014

Perseguir

Este jazz desecha todo erotismo fácil, todo wagnerianismo por decirlo así,
para situarse en un plano aparentemente desasido donde la música queda
en absoluta libertad, así como la pintura sustraída a lo representativo queden en 
libertad para no ser más que pintura. Pero entonces, dueño de una música que
no facilita los orgasmos ni las nostalgias, de una música que me gustaría
llamar metafísica, Johnny parece contar con ella para explorarse, para morder
en la realidad que se le escapa todos los dias.

Julio Cortázar, El perseguidor.
Los relatos, 3. Alianza Editorial, 1985.

Charlie Parker, Lover Man

Marc Vicens, 2014.

dilluns, 1 setembre de 2014

Buits


“Sí, yo creo que fui un animalito metafísico desde los seis o siete años. Recuerdo muy bien que mi madre y mis tías —mi padre nos dejó muy pequeños a mi hermana y a mi—, en fin, la gente que me veía crecer, se inquietaba por mi distracción o ensoñación. Yo estaba perpetuamente en las nubes. La realidad que me rodeaba no tenía interés para mi. Yo veía los huecos, digamos, el espacio que hay entre dos sillas, si puedo usar esa imagen. Y por eso, desde muy niño, me atrajo la literatura fantástica”.

Juan Cruz, El niño de los cien años.
El País Digital, 26-8-14.

Marc Vicens, 2014.

dimecres, 27 agost de 2014

Convencions

En aquest món vivim de convencions, de prejudicis i de romanços;
les coses en general no ens impressionen pel que són, sinó per la
relació que puguin tenir amb altres coses i amb altres persones.
Anem pel carrer i trobem dues criatures insignificants que van,
per exemple, amb una dida. Aquestes criatures anònimes no ens
diuen res ni ens criden l'atenció, però s'escau que són les nenes
o els nens del senyor Tal, d'un metge famós, d'un literat famós, 
o d'un banquer importantíssim; aleshores, les criatures ens interessen,
ens les mirem i fins els diem alguna cosa per quedar bé, i en definitiva
cerquem tres peus al gat o una mà a la criatura, que naturalment
és de suposar que en té dues.

Josep M. de Sagarra, L'ànima de les coses.
Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2014.

dijous, 31 juliol de 2014

Estirabot

–L'art d'avui malviu preocupat per si mateix. No para
d'autoreferenciar-se, cosa que l'esterilitza. Li manca
naturalitat. Als artistes, no els demanen que facin una obra
sàvia, sinó que sigui crítica, i qualsevol estirabot enginyós
passa per crític. Per un altre cantó, sembla que la principal
preocupació dels artistes sigui de poder demostrar que
van informats i que són els primers a fer coses noves.

Antoni Llena, Per l'ull de l'art.
Editorial La Magrana, 2008.
Marc Vicens, 2014.



dimecres, 30 juliol de 2014

Teulada de vidre

A Catalunya, com a tot arreu del món, l'ofici de crític és
un ofici delicat. Però al nostre país es més delicat encara,
per dues raons: la primera és perquè tots ens coneixem;
la segona és perquè tots tenim la teulada de vidre.

Josep M. de Sagarra, Crítica i pedanteria, 1924.
L'ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2014. Revista de Girona, Apunts de llibres.