dimarts, 22 juliol de 2014

Una de fresca

L'art és una música que sempre cal afinar, perquè tota nova
generació d'artistes, quan arriba a fer el primer solo, el redueix
a soroll. L'art és una cosa molt vasta i, com a tal, fàcil de perdre.
No sols s'ha d'agafar al vol, sinó també amb pinces, perquè
un zel excessiu el desfà. El traïm quan, per destacar-ne un
aspecte, en descurem el conjunt, perquè res no li és innecessari.

Antoni Llena, Per l'ull de l'art.
La Magrana, 2008.

Marc Vicens, 2014.

dilluns, 21 juliol de 2014

Com roncava, la mar!

I quin cruixir, la barca! Quin balandreig, quin desllorigament
de totes les coses! Sens dubte la revoltura augmentava. A cada
davallada semblava que ens anàvem a enfonsar per sempre més.
Baixàvem, baixàvem... Per entre el treu i les bordes no es veia
més que el negre-verd de l'ona jaspiat de vetes blanques.
I avall! El ventrell s'encongia amb una sensació de buidor, 
com sol succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix
d'una timba.

Joaquim Ruyra, El rem del trenta-quatre.
Narracions, Edicions 62, 2011.

Marc Vicens, 2014.


dijous, 17 juliol de 2014

Egipte

"Pronunciar el nom d'un mort
és fer-lo viure"

Ankhhor, sacerdot de Tebes, 650 a C.

Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna.
Caixa Forum Girona. Fins al 31 d'agost de 2014.

Marc Vicens, 2014.



dimecres, 16 juliol de 2014

Moments

“La tristeza es la más común de las moléculas de la realidad emocional, 
que solo se compone de fugaces elementos de felicidad y alegría. 
Imagina lo horrible que sería la vida si los seres humanos fuésemos 
delirantemente felices todo el tiempo”.

Chris Ware, dibuixant de còmics.

Marc Vicens, 2014.


dimarts, 15 juliol de 2014

Escorxat

42 anys, 4 mesos                                             Dijous 10 de febrer de 1966

Ni conys ni fal·lus a les parets de les esglésies sud-americanes,
doncs. La meva laïcitat, altament despectiva, en fa mofa. Però
tanmateix tampoc no té fal·lus l'escorxat del Larousse que conservo
pietosament des de la infància, ni n'hi ha en aquell llibre de ciències
molt laicament naturals que teníem a classe de tercer curs i que se
suposava que tractava de la fisiologia humana. N'he oblidat el nom
de l'autor (Dehousseaux? Dehoussières?), però no la meva fúria
en descobrir que totes les funcions hi eren abordades –circulació,
sistema nerviós, respiració, digestió, etc.–llevat de la reproducció!


Daniel Pennac, Diari d'un cos.
Editorial Empúries, 2012.

Marc Vicens, 2014.




dilluns, 14 juliol de 2014

Punteria

33 anys, 9 mesos, 5 dies                    Dilluns 15 de juliol de 1957

Quan pixava al lavabo de la cantina, mentre el prepuci se m'omplia
i jo n'eliminava el contingut abans d'obrir les aixetes de debò, m'he 
recordat que quan tenia dotze o tretze anys controlava malament
el raig. Falta de maduresa, acte de resistència a la mama, apropiació
animal del territori? Per què l'home dels vàters públics pixa
sistemàticament fora de la tassa? Després, quan la mama em va deixar
de renyar pels meus desbordaments, vaig començar a pixar amb punteria.

Daniel Pennac, Diari d'un cos.
Editorial Empúries, 2012.

Marc Vicens, 2014.