dilluns, 20 octubre de 2014

Sentir

P O S T R I M E R I E S

Si no hi ha res, ¿per què preocupar-te'n?
I si és que sí, ¿per què has de tenir por,
si tot ha de ser amor, misericòrdia,
i aquell sentir –dit tendre, suaument–:
lo sai, lo sai che ti perdono tutto?

Narcís Comadira, Llast.
Edicions 62, 2007.

Marc Vicens, 2014.


dijous, 16 octubre de 2014

Amunt!

A   M U N T A N Y A

Un corriol. Avança amb giragonses
enmig de pins retorts.
Després, els pins s'acaben
i el corriol es perd: illots de roca
entre herba seca i rasa.
Tu vas amunt.
Hi ha una penya que et tempta,
és allà.
Però no hi ha camí.
T'has de fer tu el camí
i mires que no sigui costerut
i saps que és imposible.

(Hi ha boires de memòria que s'aixequen,
de quan el teu paisatge era un camí fressat.)

Tu vas amunt. Potser camines d'esma.
No, no t'aturaràs. Aspre com ets,
tot tu et vas fent muntanya.

Narcís Comadira, Llast.
Edicions 62, 2007.

Marc Vicens, 2014.



dimecres, 15 octubre de 2014

Coses de dones

Dones, dotzenes i dotzenes de dones. Amb les mans s'arremangaven
les faldilles per sobre dels turmells per córrer més de pressa. Anaven
en sentit contrari al meu, cap a les muralles. Entre elles hi havia l'Amelis.
"¿Què passa, Martí, què passa?", va demanar sense aturar-se. Les havia
atret el terrabastall d'aquella explosió momumental, i amb el caos imperant
ningú va poder evitar que arribessin fins a la línia de combat. Avergonyits,
els qui havíem sucumbit al pànic vam vacil·lar en la nostra desbandada.
Jo crec que aquella nit, més que pel sabre d'en Timor, Barcelona es va
salvar gràcies a les seves dones.


Albert Sánchez Piñol, Victus. Barcelona 1714.
Editorial La Campana, 2012.

Marc Vicens, 2014.

dimarts, 14 octubre de 2014

La paraula

Si l'home és l'únic ésser que posseeix una ment geomètrica
i racional, ¿per què els indefensos combaten el poderós 
i el ben armat? ¿Per què els que són pocs s'oposen als que són
molts, i els petits resisteixen als grans? Jo ho sé. 
Per una paraula.

Albert Sánchez Piñol, Victus. Barcelona 1714.
Editorial La Campana, 2012.


Marc Vicens, 2012.

dilluns, 13 octubre de 2014

Atiar

Atio focs
que se m'apaguen.
No hi ha llenya
prou seca i forta
per mantenir-los.
Cada dia 
més fatigat, però mai rendint-me,
vull encendre el gran foc:
que totes les guspires
omplin la nit.

Joan Vinyoli, El gran foc.

Marc Vicens, 2014.