dijous, 23 octubre de 2014

Mastegar bé les coses

He aquí un ejercicio excelente de concentración en el que sustituirá
un hábito nefasto para la salud por otro excelente con el que su
digestión recibirá un gran beneficio: mastique cuidadosamente los
alimentos, no piense más que en esto, sumérjase en la idea de que
este primer acto de la nutrición tienen una importancia capital;
impregne voluntariamente sus alimentos con saliva hasta que se 
conviertan en una especie de papilla, y tráguelos voluntariamente.
Muy pronto los mecanismos subconscientes serán reeducados y
podrán sustituirse por el acto voluntario.

Marcel RouetEl arte de relajarse.
Editorial Alas, 1994.

Marc Vicens, 2014.


dimecres, 22 octubre de 2014

Apilar

T U M U L T

Paraules apilades
al cervell, en la calma
activa de la nit.
El misteri dibuixa
ulls i boca, somriure
d'antics detalls obscens.
Els anys passen, concisos,
i ja no puc respondre
als llampecs que m'assalten.
En va intento desfer-me
de l'estorb del tumult.

Marc Vicens, 2014.

dilluns, 20 octubre de 2014

Sentir

P O S T R I M E R I E S

Si no hi ha res, ¿per què preocupar-te'n?
I si és que sí, ¿per què has de tenir por,
si tot ha de ser amor, misericòrdia,
i aquell sentir –dit tendre, suaument–:
lo sai, lo sai che ti perdono tutto?

Narcís Comadira, Llast.
Edicions 62, 2007.

Marc Vicens, 2014.


dijous, 16 octubre de 2014

Amunt!

A   M U N T A N Y A

Un corriol. Avança amb giragonses
enmig de pins retorts.
Després, els pins s'acaben
i el corriol es perd: illots de roca
entre herba seca i rasa.
Tu vas amunt.
Hi ha una penya que et tempta,
és allà.
Però no hi ha camí.
T'has de fer tu el camí
i mires que no sigui costerut
i saps que és imposible.

(Hi ha boires de memòria que s'aixequen,
de quan el teu paisatge era un camí fressat.)

Tu vas amunt. Potser camines d'esma.
No, no t'aturaràs. Aspre com ets,
tot tu et vas fent muntanya.

Narcís Comadira, Llast.
Edicions 62, 2007.

Marc Vicens, 2014.