Minúcies importants

V O L T E S

Si el món s'ha fet petit
el meu país és ínfim,
i just és la minúcia
el que ens agrada, el gir
d'aquell camí, la frase,
els ulls dels fills que són
els nostres amb un altre
malnom, com la ciutat
damunt de deu ciutats
amb nom semblant i accents
mudables. Sense moure'ns
el món aterra a casa
i volta i ja no som 
allà d'on vam sortir.

Jaume Subirana, Una pedra sura.
Edicions 62, 2011.

Bols de Joan Carrillo i pintats per Marc Vicens, setembre de 2010.  Bircap

Silenci i respira

El silencio és un bálsamo. ¿Quién podría negar cuántas veces haber
callado le ha salvado de una herida o una enemistad?
Pero también el silencio es importante en la calidad del arte.
Un silencio en una música o un silencio en una pintura proporcionan
ocasión para que la partitura o la estructura del cuadro respiren.

Vicente Verdú, Diario de Eñe.
La Fábrica, 2013.

Marc Vicens, 2013.

Step by step

    Marc Vicens, 2013.


The Beach Boys, Dance, dance, dance (1964)
Escolta-la

Fluir

La poesia està escrita per un cos que parla
a un altre cos. Comunica sensacions, sent,
toca al cor i al final arriba a la ment, que és el
menys important. Allò que no es perd en 
la traducció és allò que ve del cos, no de
l'intel·lecte. (...)
No sempre és un procés agradable, de vegades
és dolorós, però la poesia és com aquest tornar
a fluir de la sang que recorre de nou una cama
o un braç que s'havia quedat adormit pel fred.

Jorie Graham, poeta.
Entrevista de Josep Massot, La Vanguardia, 15-05-2013.

Marc Vicens, 2013.

Vet aquí

Sin duda, era posible imaginarse una sociedad en que la riqueza,
en el sentido de posesiones y lujos personales, fuera equitativamente distribuida 
mientras que el poder siguiera en manos de una minoría, de una pequeña casta privilegiada. 
Pero, en la práctica, semejante sociedad no podría conservarse estable, porque si todos disfrutasen por igual del lujo y del ocio, la gran masa de los seres humanos, a quienes la pobreza suele imbecilizar, aprenderían muchas cosas y empezarían a pensar por sí mismos; y si empezaran a reflexionar, se darían cuanta más pronto o más tarde que la minoría privilegiada no tenía derecho alguno a imponerse a los demás y acabarían barriéndoles.

George Orwell, 1984.
Ediciones Destino, 2001.

Marc Vicens, 2013.

Figues de moro

Les figueres de moro són construccions fantàstiques, espectaculars i perilloses.

No és el cansament, ni les alteracions que han viscut les últimes hores. No s’ho imaginen.

Una acumulació de floracions minerals, construïdes repetint sempre la mateixa peça:

la fulla grassa ovaidal, estreta de baix i més ampla de sobre, una orella de conill aplatada,

una gota invertida que ha perdut una dimensió. Una paleta verda impertèrrita, luxosa, puntejada per agulles en un ordre mil·limètric. Espines agressives. 

Palmells de plàstic amb els dits fosos. Palmells encadenats, sanefes de palmells; 

palmells de front, de cantó, inclinats; palmells que adverteixen als passejants 

que no s’hi acostin.

Toni Sala, Rodalies.

Edicions 62, 2004.

Marc Vicens, 2013.

Pedra florida

El meu país és un roc
Que fulla, floreix i grana,
Franc de caça hi tinc cabana
Sense pallera ni soc.
No hi ha omeda, ni pineda,
I la nit s'ajoca, freda,
Sense brossalla ni bruc,
El cel hi venç la fatiga
I, si la lluna hi espiga,
Jo peixo, dòcil, el duc.

J.V. Foix. On he deixat les claus.
(XII) El meu país és un roc... (fragment).

Marc Vicens, 2012.