finor d'un or escític, els monyets
que no et cobrien del tot les orelles,
els ornaments pesats, odi del vent
que no sabia com desfer-los. Tu,
nòmada de molt lluny, cap a molt lluny.
Jo com un vent, jo insistint amb el vent.
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies.
Edicions 62, 1979.
