Quan pixava al lavabo de la cantina, mentre el prepuci se m'omplia
i jo n'eliminava el contingut abans d'obrir les aixetes de debò, m'he
recordat que quan tenia dotze o tretze anys controlava malament
el raig. Falta de maduresa, acte de resistència a la mama, apropiació
animal del territori? Per què l'home dels vàters públics pixa
sistemàticament fora de la tassa? Després, quan la mama em va deixar
de renyar pels meus desbordaments, vaig començar a pixar amb punteria.
Daniel Pennac, Diari d'un cos.
Editorial Empúries, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2014. |