Paraules apilades
al cervell, en la calma
activa de la nit.
El misteri dibuixa
ulls i boca, somriure
d'antics detalls obscens.
Els anys passen, concisos,
i ja no puc respondre
als llampecs que m'assalten.
En va intento desfer-me
de l'estorb del tumult.
 |
| Marc Vicens, 2014. |