les faldilles per sobre dels turmells per córrer més de pressa. Anaven
en sentit contrari al meu, cap a les muralles. Entre elles hi havia l'Amelis.
"¿Què passa, Martí, què passa?", va demanar sense aturar-se. Les havia
atret el terrabastall d'aquella explosió momumental, i amb el caos imperant
ningú va poder evitar que arribessin fins a la línia de combat. Avergonyits,
els qui havíem sucumbit al pànic vam vacil·lar en la nostra desbandada.
Jo crec que aquella nit, més que pel sabre d'en Timor, Barcelona es va
salvar gràcies a les seves dones.
Albert Sánchez Piñol, Victus. Barcelona 1714.
Editorial La Campana, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2014. |