i bufo dolçament les volves del vestit,
i poso belles comes si faig algun sonet
i saludo el passant amb un braç encongit.
Tinc un gran cansament del que he vist i sentit
i tot pensant en l'íntim, inútil minyonet,
vibra el meu cor mig còmic i mig endolorit
com en el capaltard el so d'un clarinet.
En els meus dits balders, les coses són adverses;
i m'atabala arreu el so de les converses;
sé, engabiat com un canari, el meu destí.
El món se m'ha tornat una grisa aquarel·la
i faig al vidre del rellotge fregatel·la
amb la malenconia de viure perquè sí.
Josep Carner, Poesies escollides.
Edicions 62, 1979.
 |
| Marc Vicens, 2014. |