no fumava ni bevia, perquè havia pressuposat una mica
a la lleugera que les visions que apereixien a les seves
obres eren producte d'una estimulació artificial.
Dalí va deixar-li les coses clares. Representava les seves
obsessions per mitjà de la pintura per tal de conservar
el seny. No li feien falta drogues. El seu art era una teràpia,
i les drogues podien esguerrar o destruir allò que ell considerava
una "facultat privilegiada".
Ian Gibson, La vida excessiva de Salvador Dalí.
Editorial Empúries.
 |
| Marc Vicens, 2015. |